Ressenya de "BELLA MALÍCIA" (llibre obligatori)

Fitxa tècnica:

Título: Bella malícia
Autor: Rebecca James
Lugar de publicación: Barcelona
Editorial: El Aleph
Año: 2010
Páginas: 283

Contraportada:

Sidney, Austràlia. L’Alices és capaç de fer que la tímida Katherine es senti única en el món. L’Alice té un poder d’atracció irresistible que genera ganes d’assemblar-se a ella i compartir el seu temps sempre que sigui possible. La Katherine, ben el contrari, és una noia tímida i introvertida que acabar de mudar-se a Sidney després d’haver viscut un fet familiar molt dur de viure i compartir amb altra gent. La Katherine coneix per fi a l’Alice que entén els dolors més íntims. Però quan l’Alice comença a comportar-se tal com realment és, la dolça tímida entén que no era la persona més indicada a l’hora de confiar coses d’aquestes. Però per sort no estarà sola durant l’historia.

Ressenya:

Tot seguit us presento la meva ressenya del llibre que m’he llegit “Bella Malícia” de l’autora Rebecca James. Espero que us agradi.

A Sidney, capital d’Austràlia, hi trobem la Katherine i la seva família, mudats en aquell lloc des de molt poc temps. La jove és una adolescent de 17 anys que al principi només pensava en els nois i sortir de festa, com totes les altres joves suposo. Fins que es va produir un fet terrible, la seva germana petita es va morir en un accident. Per tant, l’objectiu de canviar-se les idees la seva família es va mudar. Allà coneix a l’Alice, i tot canvia. L’Alice és una noia tan encantadora i interessant que es tornen molt bones amigues enseguida. S’entenen tan bé que la Katherine li acaba revelant què va passar el dia de la mort de la Rachel, la seva germana. En realitat ningú encara sabia el seu secret, el guardava molt bé i esperava la persona indicada per explicar-ho. Però l’Alice és mala i moltes vegades actua de manera desconcertada. El seu problema és que va coneixent els secrets dels altres i quan li dona la gana els comenta a tothom, de la pitjor manera possible. Fins i tot arriba a comportar-se malament amb el seu propi xicot en Robbie, el seu novio. Per tant la protagonista acabar finalment descobrint com és la seva amiga realment i comprèn que era la persona equivocada a qui podia revelar el seu record dolorós. Però sort que després uns altres amics seus tals com en Robbie, en Mick i la Philippa l’ajuden ja que estan completament de la seva part.

Conclusió personal:

Jo crec que és un llibre força interessant ja que hi apareixen diversos temes diferents tal com l’amor, l’enveja, la maldat i la tristesa. A més a més al llarg del llibre apareixen varius flashbacks ,que encara no he mencionat anteriorment, tots relacionats amb el passat del la Katherine centrant-se en la mort de la Rachel. Crec que és un llibre molt entretingut en llegir ja que apareix molta competició entre noies i es una cosa molt realista.

DRAMA EN EL PORT, Joan Salvat Papasseit

Aquest cal·ligrama pertany a Joan Salvat i Papasseit, un escriptor barceloní d’un esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va ser també un redactor d'articles de crítica social en castellà i català. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda. I el poema pertany l’obra: Poemes en ondes hertzianes (1919).

“Drama en el port” és un poema que pertany a l’etapa de l’avantguardisme, ja que l’autor en va ser un dels poetes principals d’aquest moviment. Ja que ell va treballar en un port en la seva vida. Per tant aquest poema en té molt a veure. On també es nota que rebutja la burgesia.

El tema del poema tracta tal com diu el títol d’una especia de tragèdia que es produeix en un port. Per tant, la gent s’espanta i es produeixen una sèrie de coses en conseqüència d’aquest fet.

En breu el poema explica que en un port es produeix un tsunami en la nit. El protagonista s’alarma, veu de tot i els altres també, fins i tot les sirenes. Fins i tot arriben a passar al costat d’una draga. Les onades s’ho volen emportar tot sobre el seu camí, alguns s’aconsegueixen salvar. Es la descripció d’un sèrie d’imatges en una zona portuària.

Personalment dividiria el poema en tres parts:

Aquest poema no és pot dividir en parts.

Es un poema dadaista ja que aquests acostumen a ser una successió de paraules i sons, els que fan difícil trobar la lògica. Es distingeix per la inclinació cap al dubtós, terrorisme, mort i té una tònica general de rebel·lia o destrucció.

Les parts del poema que s’hi assemblen són:

- ABILLAT AMB LA CLAROR DELS HOMES

- ALS MEUS PEUS
LLUMS… ROGES

- LES SIRENES… PERÒ XISCLEN

- LA BOIA INQUIETA
TRÀNGOL

- ARA LES ONES CANTEN EL DESIG D'ENGOLIR

- SOSPIR DE LES TENEBRES

- PASSO RAN DE LA
DRAGA
QUE ÉS FOSCA I CREIX

També la manera com parla de les llums és alguna cosa futurista.

La pàgina en blanc representa el mar.

La supressió dels signes de puntuació és important, i típic de l’avantguardisme.

La posició de la paraula tràngol representa el moviment de les ones fets per la boia.

Figures retòriques:

1. Glop d’oceà: Metàfora. Es refereix a un tsunami.

2. Abillat amb la claror del homes: Personificació. Les ones no s’abillen.

3. Boia inquieta tràngol: Personificació. Les boies no es posen inquietes ja que són objectes.

4. Les ones canten el desig d’engolir: Personificació. Les ones no canten i tampoc tenen ganes d’engolir.

La idea bàsica del poema es que es produeix un fet molt greu i cadascú reacciona d’una manera diferent. A més dona per entendre que no hi ha escapatòria amb vida per sobreviure i les úniques que se’n poden salvar són les que ja estan lluny: Les gavines. En conclusió dona per entendre que treballar en zones portuàries és horrible.

Personalment es un poema que m’ha agradat bastant ja que m’agrada molt la idea de parlar de coses tal com la destrucció. A més m’agrada molt aquest final tan dubtós que et deixa amb molta intriga, ja que he tingut una vista molt diferent dels altres sobre aquest poema.

Segona poesia visual:

Aqui he triat un altre poema visual interessant. Si l'he triat es perquè m'agrada molt el tema i sobretot la forma del poema: un ànec.

A part de la seva forma i diseny m'agrada molt de què parla. En diferencia de l'altre aquest tés molt de sentit. Parla d'un anec, en fa una breu descripció. Pero al final ens vol fer entendre que es un animal una desapercegut tant en paper com en veritat.

Ressenya Indigneu vos

a)Fitxa tècnica

- Títol: Indigneu-vos!

- Autor: Stéphane Hessel

- Traducció: Maria Llopis

- Editorial: Destino

- Any d’edició: 2011

- Matèria: sociologia

- Pàgines: 64

- Preu: 5€

b)Contraportada

L’autor, Stéphane Hessel, membre de la Resistència francesa, supervivent de Buchenwald, militant a favor de la independència algeriana i defensor de la causa palestina, aquest lluitador etern, és l'únic redactor encara viu de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. El qual ha escrit un llibre molt important en el que expressa el motiu d’indignació. Perquè segons la seva teoria, sempre hi ha o hi haurà un motiu per indignar-se, però això si, fa falta un bon motiu. La pitjor actitud considerar per aquest és res més que la indiferència.

Tot el llibre és missatge que ja ha contagiat més d'un milió i mig de lectors francesos. No heu de sucumbir al consumisme, us heu d’indignar i posar a terme la no-violència.

c)Ressenya

Hi ha llibres de ciència-ficció o llibres d’aventura, de misteri… Però aquest llibres és un llibre molt especial i important, ja que narra uns fets reals que es van produir en el passat fa uns quants anys i que encara els podem trobar en les nostres vides d’avui dia. El llibre es titula “Indigneu-vos” de l’autor Stéphane Hessel escrit en primera persona.

El protagonista és també l’autor i comença amb una breu descripció dels seus pensaments crítics i com va suportar la dictadura. Va néixer el 1917 i ell també esta indignat i va viure una guerra.

Després de tants anys va arribar l’etapa final:

Em primer lloc el 1944 un Consell de la Resistència volia que regnés una democràcia diferent a França, és a dir un nou principi modern del qual ens poguéssim sentir orgullosos. A més a més el 1945 es creà una Seguretat Social, tal com desitjava la Resistència, que permetia als treballadors acabar la seva vida dignament.

Per tant, el motiu de la famosa Resistència era la indignació. És a dir el que vol es que els joves d’avui dia s’indignin d’una manera o d’una altra, han de tenir un bon motiu d’indignació. Per què? Així es tornaran militants i molt més forts. D’aquesta manera et condueixes a més justícia i llibertat. Tot seguit l’autor posa una frase important: “la meva llarga vida m’ha donat una sèrie de raons per indignar-me”. Però en el meu cas, el feixisme era el motiu de la meva indignació. No podem actuar amb indiferència ja que una de les millors capacitats que té un home es poder indignar-se.

A continuació l’autor es dedica a explicar la seva opinió sobre diversos temes com el racisme, la violència, la situació a Palestina i la política en general. Però la part més important d’aquest llibre és el que ens vol fer entendre a nosaltres els joves. A part que ens hem d’indignar, hem d’entendre la nostra situació en el món actual. Hem de pensar en la justícia i no només en nosaltres mateixos, ja que avui dia qui mana no és la política ni la justícia sinó el que consumim i el que fem. Està convençut que el futur i la manera de sortir endavant per millorar es mitjançant la no-violència. Una de les maneres més eficaces de cessar la violència.

d) Conclusió personal:

Com a apartat final comento la meva conclusió sobre el relat. Aquest llibre en realitat és una crítica sobre el comportament dels humans, el que hem fet malament i el que hem fet bé. Al final com ja he explicat, expressa una manera d’arreglar les coses en el futur. Però sobretot el més important és que vol donar a entendre als joves el que ha passat realment al món. Crec que és un llibre força important ja que et fa realitzar realment com es desenvolupa la vida.

AVANTGUARDIME!!

Aqui teniu un exemple d'un poema que es feia durant l'avantguardisme: un cal.ligrama. He triat aquest perqué m¡agrada la seva forma encara que sigui molt coneguda és veritat. Pero màgrada bastant el que diu ja que anuncia unes notes al principi. Representa una clau de sol, típca forma de la música. L'he triat perquè a doferencia dels altres aquest es fàcil de llegir i d'entendre.

Una classe no com les altres

Estava nerviós? Sí una mica ja que anava a ser una de les meves classes més creatives i interesants. Una nova tàctica de començar una classe:

Entro a l’aula, m’assec, no dic res. Miro els alumnes i ells em miren. Primer riuen, i per un moment es fa un gran silenci i, fins i tot es pot arribar a sentir com respiren la Júlia i la Tatiana, assegudes a primera fila. El meu pla comença a donar els seus fruits: s'adonen de la diferència. En realitat no estava ben segur de si seria un tema atractiu, però m’ho vaig rumiar bastant i vaig canviar d’idea. És una d’aquelles classes en les quals la reflexió és el punt clau, es un punt interessant. De moment controlo perfectament la situació. Encara no he dit ni una sola paraula des de que he entrat. Poc després noto com els meus espectadors esperen l’espectacle preguntant-se: “Quan dirà alguna paraula?” Perquè a diferència de les classes anteriors, soc molt xerraire, i parlo molt ja d'entrada. Es comencen a bellugar, els de sempre miren els seus rellotges i uns miren per la finestra. Tinc certa por que algú em salti a sobre obligant-me a reaccionar. Qualsevol podia enfadar-se i fins i tot marxar, ja que la classe de moment resultava molt avorrida i completament inútil. Segueixo sense dir res, però cap reacciona. Era una classe silenciosa. Em vaig alleujar molt d’aquest comportament encara que, comprovaba una manca de personalitat en aquest grup classe, cap reaccionava. Però aquell és el meu objectiu: la meva classe la ha de tractar sobre el comportament quan hi ha silenci. Doncs finalment m 'atreveixo a preguntar: -Què us passa?-. La resposta més intel·ligent és un: - Què et passa a tu?-. I els ho vaig explicar tot.

Tema de la classe: determinar els diferents comportaments possibles en una aula quan hi ha un llarg i profund silenci.

Text 115

Soc provocador. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. sé que sóc provocador. Molt guapo, molt afavorit i molt bon noi, gens normalet tirant al contrari de desapercebut, ni gens tímid, no. Sóc provocador i punt. Extravagantment, particularment provocador. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva provocació en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que desinteressats i que poc apreciats i que simples que estan vostès. Es pensen que sòc un paranoic? Això es que no m'han mirat bé.

Dubto si soc lleig. Es pensen que ho sé tot? No s’equivoquin amb mi. No sé si realment soc lleig. Poc afavorit, i tan insegur però molt bon noi, ni normalet alo millor tirant a lletget, però una mica guapo potser, realment no sé si soc lleig. M’han mirat bé? La gent em mira de vegades i contemplen la meva imatge i per d’altres passo completament desapercebut. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. La gent no comenta el meu aspecte, no em descriuen en veu alta, no parlen de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que segurs que valents i que orgullosos que estan vostès de lo guapos que sous. Pero clar si sòc realment lletg, no val lapena que em cregui res. Es pensen que soc un paranoic? Això es que no m’han mirat bé.