El meu nom es poc conegut, Daniel, i tampoc soc un personatge important,però vull llibertat i amor. Des de ben petit sempre he treballat amb unes condicions pèssimes, desesperades i infravalorades: Si, això es el que soc, un obrer que es queixa contínuament d’una llei injusta. Sempre he treballat a la ciutat superpoblada, amenaçadora i enorme. la ciutat de Londres. Tot i les nostres campanyes, no arriben enlloc; es per això que he decidit canviar de vida, per desesperació. Ara ja soc major d'edat, he crescut i he trobat la manera de canviar de vida: instal•lar-me al camp. Allà no hi ha fabriques i a mes a mes, podré dedicar mes temps a la meva passió: la poesia. Treballaré tranquil•lament com a pagès ajudant a una família que de mes a mes em llotja. Quan vaig arribar allà tot va canviar: el poble, la gent, la llei, els colors, l'alegria i l'amor.
En aquella família que m’allotjava hi havia una dona que es deia Marta. Una preciositat femenina, encantadora, bella com la neu, amb rinxols definits, em vaig enamorar. Li vaig escriure poemes sobre els meus sentiments i les meves emocions i els li vaig ensenyar. El meu objectiu era conquerir-la però se'm va plantar un obstacle a davant meu: ella ja estava promesa. Sabent aquesta noticia els meus poemes es van transformar en tragèdies mortals i terrorífiques. El meu cor estava destrossat desprès d'haver intentat ocupar-la, nomes per a mi, us ho imagineu? Desprès de varius intents, finalment ho vaig deixar. Com podia ser que una dona tan sublima com ella no s’hagués enamorat de mi? La meva tristesa afectava el meu treball fins a un punt que em vaig fotre fora a mi mateix. Vaig cremar tots els meus poemes i me’n vaig anar. La vida ja no em somreia ni em somriuria mai mes.
En aquella família que m’allotjava hi havia una dona que es deia Marta. Una preciositat femenina, encantadora, bella com la neu, amb rinxols definits, em vaig enamorar. Li vaig escriure poemes sobre els meus sentiments i les meves emocions i els li vaig ensenyar. El meu objectiu era conquerir-la però se'm va plantar un obstacle a davant meu: ella ja estava promesa. Sabent aquesta noticia els meus poemes es van transformar en tragèdies mortals i terrorífiques. El meu cor estava destrossat desprès d'haver intentat ocupar-la, nomes per a mi, us ho imagineu? Desprès de varius intents, finalment ho vaig deixar. Com podia ser que una dona tan sublima com ella no s’hagués enamorat de mi? La meva tristesa afectava el meu treball fins a un punt que em vaig fotre fora a mi mateix. Vaig cremar tots els meus poemes i me’n vaig anar. La vida ja no em somreia ni em somriuria mai mes.
Música sobre el text
