Bonics i pèssims records

El meu nom es poc conegut, Daniel, i tampoc soc un personatge important,però vull llibertat i amor. Des de ben petit sempre he treballat amb unes condicions pèssimes, desesperades i infravalorades: Si, això es el que soc, un obrer que es queixa contínuament d’una llei injusta. Sempre he treballat a la ciutat superpoblada, amenaçadora i enorme. la ciutat de Londres. Tot i les nostres campanyes, no arriben enlloc; es per això que he decidit canviar de vida, per desesperació. Ara ja soc major d'edat, he crescut i he trobat la manera de canviar de vida: instal•lar-me al camp. Allà no hi ha fabriques i a mes a mes, podré dedicar mes temps a la meva passió: la poesia. Treballaré tranquil•lament com a pagès ajudant a una família que de mes a mes em llotja. Quan vaig arribar allà tot va canviar: el poble, la gent, la llei, els colors, l'alegria i l'amor.

En aquella família que m’allotjava hi havia una dona que es deia Marta. Una preciositat femenina, encantadora, bella com la neu, amb rinxols definits, em vaig enamorar. Li vaig escriure poemes sobre els meus sentiments i les meves emocions i els li vaig ensenyar. El meu objectiu era conquerir-la però se'm va plantar un obstacle a davant meu: ella ja estava promesa. Sabent aquesta noticia els meus poemes es van transformar en tragèdies mortals i terrorífiques. El meu cor estava destrossat desprès d'haver intentat ocupar-la, nomes per a mi, us ho imagineu? Desprès de varius intents, finalment ho vaig deixar. Com podia ser que una dona tan sublima com ella no s’hagués enamorat de mi? La meva tristesa afectava el meu treball fins a un punt que em vaig fotre fora a mi mateix. Vaig cremar tots els meus poemes i me’n vaig anar. La vida ja no em somreia ni em somriuria mai mes.

Música sobre el text

Llenguatge d'sms

Ola my BEST cm stas?¿ spero q sagi arrglat lo d'J itu ;) 1cosa tens q canviar your idees ok? aket no val la pena d vrt no entenc els tios :S vine aket dsbt a la fsta de Hllw ok? :P jo vindr mb uns bests meus. t vull present algu, aveure si li kaus b. ptns wapaaa tsmm mlt! xort!

Hola millor amiga meva! Com estas? Espero que s'hagi arreglat l'ho d'en J i tu. Una cosa, tens que canviar-te les idees vale? Aquest no val la pena, de veritat no entenc els nois... Perquè no vens aquest dissabte a la festa de Halloween? Jo hi aniré amb uns amics meus. I et vull presentar un d'ells, a veure si li caus bé. Petons guapa. T'estimu molt! I sort!

Crla

La prohibició de fumar al cotxe

En aquest text parlaré sobre una prohibició que es podrà dur a terme d’aquí uns anys, la prohibició de fumar al cotxe. Abans no importava tant el fet de fumar en un cotxe però ara les coses potser canviaran. Encendre un simple cigarro en un cotxe té els seus perills i podrà ser aviat prohibit.

Fumar no és bo per a la nostra salut, això ja ho sabem tots, però fumar al cotxe pot ser perillós. I si és el conductor qui realitza l’acció encara pot ser més greu. Es evident perquè si prenem la responsabilitat de conduir, tindrem encara més feina si ens ocupem a fumar un cigarro alhora. Fer dues coses a la vegada pot comportar serioses conseqüències. Però en el cas que nomes sigui un passatger el que fuma, per a mi no hi ha tant de perill. Pot ser que es produeixin algunes cremades involuntàries però, a part d’això, res mes. Per altra banda l’olor del tabac per a algunes persones també es molt desagradable, no es recomanable umar si transportem nens en un mateix cotxe. Per això s’aconsella tenir la finestra oberta per escampar aquesta olor.

Finalment, fumar mai ha sigut un hàbit saludable, no es un bona cosa i en cara menys quan es fa al cotxe. Es pot fer, clar, en aquesta vida tot es pot fer, però vigilant i tenint responsabilitats cap als altres. Amb el tabac s’ha de tenir molta vigilància. No volem que es produeixin accidents de tràfic, per això es podrà arribar a prohibir aquest dret. Nomes pel be de les persones.

Pot ser no cal prohibir, però cal avisar del possibles perills. Que les persones entenguin el que pot arribar a passar… Mai ha sigut fàcil.

Cap on es dirigeixen algunes mirades...

L’altre dia vaig fixar la mirada, sense adonar-me’n, en concret. Una noia que passejava per un centre comercial, a prop d’on jo era. Em va cridar l’atenció a primera vista. Em trobava assentada en un banc observant els visitants i clients del centre quan ella va fer que prestés mes interès.

Tenia un aspecte molt original i que m’agradava, en realitat em va encantar la seva indumen tària. Portava un top de tires vermell que baixava més en baix de la cintura, decorat amb uns dibuixos negres a la part central que representaven unes cartes repartides d’una manera molt concreta. A baix portava uns pantalons curts texans bastant gastats a les seves extremitats. Aquells pantalons li donaven un estil “cow-boy” que no quedava gens malament amb la resta. També portava unes sandàlies marrons clares que pujaven fins als seus turmells amb unes tires recobertes completament de petxines diverses. Teníem diversos estils.

Portava els seus cabells recollits en una cua alta. Tenia uns cabells gruixuts i rebels amb uns rinxols molt ben definits. Però no portava ni maquillatge ni arracades.
I, per acabar, vaig notar que s’havia comprat algunes peces de roba, barates per la marca que apareixia en les bosses. Les portava totes tres a l’esquena amb una sola mà i en l’altre hi subjectava el seu telèfon mòbil. Per la manera de caminar, delicada, tendre, silenciosa i lenta vaig poder descobrir que era una persona relaxada, pensativa i tranquil•la. Quan caminava sempre mirava en un mateix punt, el terra, el seu camí. Només mirava aquest punt sense mirar ningú.

Crec que és una noia reservada i una mica tímida, sinó es que la preocupava alguna cosa. I a més amb el temps que em vaig passar observant-la no se’n va adonar en cap moment.