Cap on es dirigeixen algunes mirades...

L’altre dia vaig fixar la mirada, sense adonar-me’n, en concret. Una noia que passejava per un centre comercial, a prop d’on jo era. Em va cridar l’atenció a primera vista. Em trobava assentada en un banc observant els visitants i clients del centre quan ella va fer que prestés mes interès.

Tenia un aspecte molt original i que m’agradava, en realitat em va encantar la seva indumen tària. Portava un top de tires vermell que baixava més en baix de la cintura, decorat amb uns dibuixos negres a la part central que representaven unes cartes repartides d’una manera molt concreta. A baix portava uns pantalons curts texans bastant gastats a les seves extremitats. Aquells pantalons li donaven un estil “cow-boy” que no quedava gens malament amb la resta. També portava unes sandàlies marrons clares que pujaven fins als seus turmells amb unes tires recobertes completament de petxines diverses. Teníem diversos estils.

Portava els seus cabells recollits en una cua alta. Tenia uns cabells gruixuts i rebels amb uns rinxols molt ben definits. Però no portava ni maquillatge ni arracades.
I, per acabar, vaig notar que s’havia comprat algunes peces de roba, barates per la marca que apareixia en les bosses. Les portava totes tres a l’esquena amb una sola mà i en l’altre hi subjectava el seu telèfon mòbil. Per la manera de caminar, delicada, tendre, silenciosa i lenta vaig poder descobrir que era una persona relaxada, pensativa i tranquil•la. Quan caminava sempre mirava en un mateix punt, el terra, el seu camí. Només mirava aquest punt sense mirar ningú.

Crec que és una noia reservada i una mica tímida, sinó es que la preocupava alguna cosa. I a més amb el temps que em vaig passar observant-la no se’n va adonar en cap moment.