Aquest cal·ligrama pertany a Joan Salvat i Papasseit, un escriptor barceloní d’un esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va ser també un redactor d'articles de crítica social en castellà i català. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda. I el poema pertany l’obra: Poemes en ondes hertzianes (1919).
“Drama en el port” és un poema que pertany a l’etapa de l’avantguardisme, ja que l’autor en va ser un dels poetes principals d’aquest moviment. Ja que ell va treballar en un port en la seva vida. Per tant aquest poema en té molt a veure. On també es nota que rebutja la burgesia.
El tema del poema tracta tal com diu el títol d’una especia de tragèdia que es produeix en un port. Per tant, la gent s’espanta i es produeixen una sèrie de coses en conseqüència d’aquest fet.
En breu el poema explica que en un port es produeix un tsunami en la nit. El protagonista s’alarma, veu de tot i els altres també, fins i tot les sirenes. Fins i tot arriben a passar al costat d’una draga. Les onades s’ho volen emportar tot sobre el seu camí, alguns s’aconsegueixen salvar. Es la descripció d’un sèrie d’imatges en una zona portuària.
Personalment dividiria el poema en tres parts:
Aquest poema no és pot dividir en parts.
Es un poema dadaista ja que aquests acostumen a ser una successió de paraules i sons, els que fan difícil trobar la lògica. Es distingeix per la inclinació cap al dubtós, terrorisme, mort i té una tònica general de rebel·lia o destrucció.
Les parts del poema que s’hi assemblen són:
- ABILLAT AMB LA CLAROR DELS HOMES
- ALS MEUS PEUS
LLUMS… ROGES
- LES SIRENES… PERÒ XISCLEN
- LA BOIA INQUIETA
TRÀNGOL
- ARA LES ONES CANTEN EL DESIG D'ENGOLIR
- SOSPIR DE LES TENEBRES
- PASSO RAN DE LA
DRAGA
QUE ÉS FOSCA I CREIX
També la manera com parla de les llums és alguna cosa futurista.
La pàgina en blanc representa el mar.
La supressió dels signes de puntuació és important, i típic de l’avantguardisme.
La posició de la paraula tràngol representa el moviment de les ones fets per la boia.
Figures retòriques:
1. Glop d’oceà: Metàfora. Es refereix a un tsunami.
2. Abillat amb la claror del homes: Personificació. Les ones no s’abillen.
3. Boia inquieta tràngol: Personificació. Les boies no es posen inquietes ja que són objectes.
4. Les ones canten el desig d’engolir: Personificació. Les ones no canten i tampoc tenen ganes d’engolir.
La idea bàsica del poema es que es produeix un fet molt greu i cadascú reacciona d’una manera diferent. A més dona per entendre que no hi ha escapatòria amb vida per sobreviure i les úniques que se’n poden salvar són les que ja estan lluny: Les gavines. En conclusió dona per entendre que treballar en zones portuàries és horrible.
Personalment es un poema que m’ha agradat bastant ja que m’agrada molt la idea de parlar de coses tal com la destrucció. A més m’agrada molt aquest final tan dubtós que et deixa amb molta intriga, ja que he tingut una vista molt diferent dels altres sobre aquest poema.
