domingo, 13 de marzo de 2011

Text 115

Soc provocador. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. sé que sóc provocador. Molt guapo, molt afavorit i molt bon noi, gens normalet tirant al contrari de desapercebut, ni gens tímid, no. Sóc provocador i punt. Extravagantment, particularment provocador. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva provocació en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que desinteressats i que poc apreciats i que simples que estan vostès. Es pensen que sòc un paranoic? Això es que no m'han mirat bé.

Dubto si soc lleig. Es pensen que ho sé tot? No s’equivoquin amb mi. No sé si realment soc lleig. Poc afavorit, i tan insegur però molt bon noi, ni normalet alo millor tirant a lletget, però una mica guapo potser, realment no sé si soc lleig. M’han mirat bé? La gent em mira de vegades i contemplen la meva imatge i per d’altres passo completament desapercebut. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. La gent no comenta el meu aspecte, no em descriuen en veu alta, no parlen de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar que segurs que valents i que orgullosos que estan vostès de lo guapos que sous. Pero clar si sòc realment lletg, no val lapena que em cregui res. Es pensen que soc un paranoic? Això es que no m’han mirat bé.

jueves, 24 de febrero de 2011

martes, 22 de febrero de 2011

jueves, 10 de febrero de 2011

Cesk Freixas - La petita rambla del Poble Sec (VideoClip HD)


Assegut a la Plaça del Sortidor, aquí t'espero, com si fos el primer bar La Boheme, on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla'm de la pluja que ha plogut, d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això

que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.

I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.

Parla'm de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen als altres homes.

Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual, quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me

els dubtes com martells dins del meu cap.Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

Mentre a la cuina s'acumulen, els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida, o de fer-ho quanja sigui massa tard. Penso,

quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons, i

treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

lunes, 17 de enero de 2011

Carta de presentació

Senyor/Senyora:
En resposta a l’anunci publicat al diari El Mundo, on s’informa que, necessiten un arquitecte especialitzat per a la vostra empresa i per dur a terme projectes especials. Per això m’ofereixo cordialment com a candidata a ocupar aquest lloc de treball.
El meu nom és Carla Griziaux Maillet i tinc 20 anys. Fa quatre anys vaig acabar els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori després, vaig fer dos anys d’un Batxillerat Tècnic. Ara, actualment estic cursant el segon curs d’un mòdul professional de gestió arquitectònica d’interiors. Durant els estius, vaig treballar com a dissenyadora d’interiors en contractes temporals en el projecte d’un hotel a Barcelona. La meva tasca era elaborar un projecte: dissenyar l’interior de les habitacions mantenint un equilibri amb l’estil arquitectònic del conjunt de l’edifici. Els meus dibuixos van tenir molt d’èxit ja que van ser utilitzats gairebé tots. I l’any 2009 vaig fer algunes xerrades especialitzades en arquitectura i dibuix tècnic. Per tant, tinc un certa i bona experiència sobre el dibuix tècnic i l’arquitectura decorativa segons els diferents estils.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de poder conèixer-me personalment. Estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements que facin falta.
A l’espera de la vostra resposta, m’acomiado atentament,

El meu currículum:


CURRÍCULUM DE CARLA GRIZIAUX MAILLET
Lloc de treball sol•licitat:
Arquitecte d’interiors
1. DADES PERSONALS:
Nom: Carla Griziaux Maillet
Nacionalitat: francesa
Lloc i data de naixement: Aurlean, 13 de Maig de 1991 (França)
DNI: 44. 323. 528 V
Telèfon: 698 851 968
Correu electrònic: carlamaillet@hotmail.fr

2. FORMACIÓ:
- Graduat Escolar a l’ IES Castelló d’Empúries l’any 2007
- Batxillerat Tècnic, durant dos anys a l’ IES Les Flors, Girona els anys 2008 i 2009
- Curso el segon curs d’un mòdul professional de gestió Arquitectònica d’Interiors Personalitzats a l’ IES La Jonquera
- Certificat de nivell B de Llengua Francesa
- Certificat de nivell A de Llengua Anglesa
- Curso el segon curs d’alemany a L’Escola Oficial d’Idiomes de Girona

3. EXPERIÈNCIES PROFESSIONALS:
-Dissenyadora d’interiors per a un hotel a Les Oficines D’Arquitectes de Roses del 5 de Juny al 20 de Setembre del 2007 al 2010
-Participació en algunes xerrades escolars sobre el dibuix tècnic l’any 2009
- Guanyant premiat del millor preu En el concurs de dibuix tècnic “El Dibujo” el 20 de Juliol el 2008, Figueres

4. DADES COMPLEMENTÀRIES
Idiomes: Bon coneixement oral i escrit del català, francès i castellà.
Nivell excel•lent d’anglès i nivell mitjà d’alemany.
Carnet de conduir: A1 i B

5. INFORMES:
Poden demanar referències sobre les meves activitats professionals al Sr. Martin Leblanc, cap de l’organització del projecte de l’hotel Mar y Sol de Barcelona

jueves, 2 de diciembre de 2010

Bonics i pèssims records

El meu nom es poc conegut, Daniel, i tampoc soc un personatge important,però vull llibertat i amor. Des de ben petit sempre he treballat amb unes condicions pèssimes, desesperades i infravalorades: Si, això es el que soc, un obrer que es queixa contínuament d’una llei injusta. Sempre he treballat a la ciutat superpoblada, amenaçadora i enorme. la ciutat de Londres. Tot i les nostres campanyes, no arriben enlloc; es per això que he decidit canviar de vida, per desesperació. Ara ja soc major d'edat, he crescut i he trobat la manera de canviar de vida: instal•lar-me al camp. Allà no hi ha fabriques i a mes a mes, podré dedicar mes temps a la meva passió: la poesia. Treballaré tranquil•lament com a pagès ajudant a una família que de mes a mes em llotja. Quan vaig arribar allà tot va canviar: el poble, la gent, la llei, els colors, l'alegria i l'amor.

En aquella família que m’allotjava hi havia una dona que es deia Marta. Una preciositat femenina, encantadora, bella com la neu, amb rinxols definits, em vaig enamorar. Li vaig escriure poemes sobre els meus sentiments i les meves emocions i els li vaig ensenyar. El meu objectiu era conquerir-la però se'm va plantar un obstacle a davant meu: ella ja estava promesa. Sabent aquesta noticia els meus poemes es van transformar en tragèdies mortals i terrorífiques. El meu cor estava destrossat desprès d'haver intentat ocupar-la, nomes per a mi, us ho imagineu? Desprès de varius intents, finalment ho vaig deixar. Com podia ser que una dona tan sublima com ella no s’hagués enamorat de mi? La meva tristesa afectava el meu treball fins a un punt que em vaig fotre fora a mi mateix. Vaig cremar tots els meus poemes i me’n vaig anar. La vida ja no em somreia ni em somriuria mai mes.

Música sobre el text