L'arribada de somriures on PhotoPeach

Cesk Freixas - La petita rambla del Poble Sec (VideoClip HD)

Assegut a la Plaça del Sortidor, aquí t'espero, com si fos el primer bar La Boheme, on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del Poble Sec. 
Parla'm de la pluja que ha plogut, d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això
que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra, a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles  quan cantem rumbes al port.
Parla'm de la vida que ha de vindre, de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. 
Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual, quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me
els dubtes com martells dins del meu cap.Tornarem a posar els peus damunt la sorra... 
Mentre a la cuina s'acumulen, els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida, o de fer-ho quanja sigui massa tard. Penso,
quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons, i
treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.Tornarem a posar els peus damunt la sorra...

Carta de presentació

Senyor/Senyora:
En resposta a l’anunci publicat al diari El Mundo, on s’informa que, necessiten un arquitecte especialitzat per a la vostra empresa i per dur a terme projectes especials. Per això m’ofereixo cordialment com a candidata a ocupar aquest lloc de treball.
El meu nom és Carla Griziaux Maillet i tinc 20 anys. Fa quatre anys vaig acabar els estudis d’Ensenyament Secundari Obligatori després, vaig fer dos anys d’un Batxillerat Tècnic. Ara, actualment estic cursant el segon curs d’un mòdul professional de gestió arquitectònica d’interiors. Durant els estius, vaig treballar com a dissenyadora d’interiors en contractes temporals en el projecte d’un hotel a Barcelona. La meva tasca era elaborar un projecte: dissenyar l’interior de les habitacions mantenint un equilibri amb l’estil arquitectònic del conjunt de l’edifici. Els meus dibuixos van tenir molt d’èxit ja que van ser utilitzats gairebé tots. I l’any 2009 vaig fer algunes xerrades especialitzades en arquitectura i dibuix tècnic. Per tant, tinc un certa i bona experiència sobre el dibuix tècnic i l’arquitectura decorativa segons els diferents estils.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de poder conèixer-me personalment. Estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements que facin falta.
A l’espera de la vostra resposta, m’acomiado atentament,

El meu currículum:

CURRÍCULUM DE CARLA GRIZIAUX MAILLET
Lloc de treball sol•licitat:
Arquitecte d’interiors
1. DADES PERSONALS:
Nom: Carla Griziaux Maillet
Nacionalitat: francesa
Lloc i data de naixement: Aurlean, 13 de Maig de 1991 (França)
DNI: 44. 323. 528 V
Telèfon: 698 851 968
Correu electrònic: carlamaillet@hotmail.fr

2. FORMACIÓ:
- Graduat Escolar a l’ IES Castelló d’Empúries l’any 2007
- Batxillerat Tècnic, durant dos anys a l’ IES Les Flors, Girona els anys 2008 i 2009
- Curso el segon curs d’un mòdul professional de gestió Arquitectònica d’Interiors Personalitzats a l’ IES La Jonquera
- Certificat de nivell B de Llengua Francesa
- Certificat de nivell A de Llengua Anglesa
- Curso el segon curs d’alemany a L’Escola Oficial d’Idiomes de Girona

3. EXPERIÈNCIES PROFESSIONALS:
-Dissenyadora d’interiors per a un hotel a Les Oficines D’Arquitectes de Roses del 5 de Juny al 20 de Setembre del 2007 al 2010
-Participació en algunes xerrades escolars sobre el dibuix tècnic l’any 2009
- Guanyant premiat del millor preu En el concurs de dibuix tècnic “El Dibujo” el 20 de Juliol el 2008, Figueres

4. DADES COMPLEMENTÀRIES
Idiomes: Bon coneixement oral i escrit del català, francès i castellà.
Nivell excel•lent d’anglès i nivell mitjà d’alemany.
Carnet de conduir: A1 i B

5. INFORMES:
Poden demanar referències sobre les meves activitats professionals al Sr. Martin Leblanc, cap de l’organització del projecte de l’hotel Mar y Sol de Barcelona

Bonics i pèssims records

El meu nom es poc conegut, Daniel, i tampoc soc un personatge important,però vull llibertat i amor. Des de ben petit sempre he treballat amb unes condicions pèssimes, desesperades i infravalorades: Si, això es el que soc, un obrer que es queixa contínuament d’una llei injusta. Sempre he treballat a la ciutat superpoblada, amenaçadora i enorme. la ciutat de Londres. Tot i les nostres campanyes, no arriben enlloc; es per això que he decidit canviar de vida, per desesperació. Ara ja soc major d'edat, he crescut i he trobat la manera de canviar de vida: instal•lar-me al camp. Allà no hi ha fabriques i a mes a mes, podré dedicar mes temps a la meva passió: la poesia. Treballaré tranquil•lament com a pagès ajudant a una família que de mes a mes em llotja. Quan vaig arribar allà tot va canviar: el poble, la gent, la llei, els colors, l'alegria i l'amor.

En aquella família que m’allotjava hi havia una dona que es deia Marta. Una preciositat femenina, encantadora, bella com la neu, amb rinxols definits, em vaig enamorar. Li vaig escriure poemes sobre els meus sentiments i les meves emocions i els li vaig ensenyar. El meu objectiu era conquerir-la però se'm va plantar un obstacle a davant meu: ella ja estava promesa. Sabent aquesta noticia els meus poemes es van transformar en tragèdies mortals i terrorífiques. El meu cor estava destrossat desprès d'haver intentat ocupar-la, nomes per a mi, us ho imagineu? Desprès de varius intents, finalment ho vaig deixar. Com podia ser que una dona tan sublima com ella no s’hagués enamorat de mi? La meva tristesa afectava el meu treball fins a un punt que em vaig fotre fora a mi mateix. Vaig cremar tots els meus poemes i me’n vaig anar. La vida ja no em somreia ni em somriuria mai mes.

Música sobre el text

Llenguatge d'sms

Ola my BEST cm stas?¿ spero q sagi arrglat lo d'J itu ;) 1cosa tens q canviar your idees ok? aket no val la pena d vrt no entenc els tios :S vine aket dsbt a la fsta de Hllw ok? :P jo vindr mb uns bests meus. t vull present algu, aveure si li kaus b. ptns wapaaa tsmm mlt! xort!

Hola millor amiga meva! Com estas? Espero que s'hagi arreglat l'ho d'en J i tu. Una cosa, tens que canviar-te les idees vale? Aquest no val la pena, de veritat no entenc els nois... Perquè no vens aquest dissabte a la festa de Halloween? Jo hi aniré amb uns amics meus. I et vull presentar un d'ells, a veure si li caus bé. Petons guapa. T'estimu molt! I sort!

Crla

La prohibició de fumar al cotxe

En aquest text parlaré sobre una prohibició que es podrà dur a terme d’aquí uns anys, la prohibició de fumar al cotxe. Abans no importava tant el fet de fumar en un cotxe però ara les coses potser canviaran. Encendre un simple cigarro en un cotxe té els seus perills i podrà ser aviat prohibit.

Fumar no és bo per a la nostra salut, això ja ho sabem tots, però fumar al cotxe pot ser perillós. I si és el conductor qui realitza l’acció encara pot ser més greu. Es evident perquè si prenem la responsabilitat de conduir, tindrem encara més feina si ens ocupem a fumar un cigarro alhora. Fer dues coses a la vegada pot comportar serioses conseqüències. Però en el cas que nomes sigui un passatger el que fuma, per a mi no hi ha tant de perill. Pot ser que es produeixin algunes cremades involuntàries però, a part d’això, res mes. Per altra banda l’olor del tabac per a algunes persones també es molt desagradable, no es recomanable umar si transportem nens en un mateix cotxe. Per això s’aconsella tenir la finestra oberta per escampar aquesta olor.

Finalment, fumar mai ha sigut un hàbit saludable, no es un bona cosa i en cara menys quan es fa al cotxe. Es pot fer, clar, en aquesta vida tot es pot fer, però vigilant i tenint responsabilitats cap als altres. Amb el tabac s’ha de tenir molta vigilància. No volem que es produeixin accidents de tràfic, per això es podrà arribar a prohibir aquest dret. Nomes pel be de les persones.

Pot ser no cal prohibir, però cal avisar del possibles perills. Que les persones entenguin el que pot arribar a passar… Mai ha sigut fàcil.